10 coses que probablement no saps sobre el tortell de reis
El dolç preferit de tots els catalans en temporada de Nadal.
gener 3, 2022
Dolç nadalenc
El tortell de reis és en definitiva, un dels dolços favorits dels catalans i per això podem aconseguir-lo pràcticament en qualsevol època de l’any. Encara que el costum és prendre-ho en la vespra i l’endemà dels reis mags, els dies 5 i 6 de gener, podràs gaudir d’aquest postre gràcies a la Pastisseria Sant Jordi sempre que vulguis.
El postre estrella d’inici d’any té moltes curiositats més enllà del seu origen i avui des de la Pastisseria Sant Jordi, t’expliquem algunes d’elles:
- Té el seu origen en les festes dedicades al Déu Saturn i es remunta al segle II abans de crist.
- En un començament estava format per fruita seca i més tard es va canviar al bescuit que coneixem avui dia.
- La primera persona a portar-ho a Espanya va ser Felip V, el primer Borbó espanyol.
- El dolç que coneixem en l’actualitat deriva del Gateau donis Rois, un dolç que es prenia a França per a celebrar l’arribada dels reis.
- La primera vegada que es va comercialitzar el tortell de reis a Espanya va ser a Madrid, el 1868.
- La seva recepta original mai va portar fruita gebrada, es va afegir amb el temps.
- Des del segle XX es van començar a preparar varietats amb nata, crema, tòfona o cabell d’àngel en el seu interior.
- Cada any es consumeixen al voltant de 30 milions de tortells de reis a tot Espanya.
- El farcit de nata és el favorit.
- La fava a l’interior simbolitzava la sort, fins que un cuiner el va canviar per una moneda per a sorprendre el rei Lluís XV. Des d’aquest moment, la fava va passar a ser la mala sort i la moneda o figureta la bona.
El tortell de reis és sens dubte una de les receptes més populars en èpoques nadalenques al nostre país. Aquest bescuit és el dolç per excel·lència del nadal i porta segles i segles consumint-se com a tradició. Té el seu origen en una festivitat pagana en l’època de l’Antiga Roma, i encara que en els seus començaments res tenia a veure amb el cristianisme, amb la caiguda de l’imperi romà la pràctica va perviure fins a ser el que és avui dia.
Deixeu un comentari